El baf es produeix quan gotes d’aigua amb un diàmetre major de 190 nanòmetres es diposita sobre una superfície, la qual cosa fa dispersar la llum, resultant més difícil veure a través d’aquesta superfície. El baf és una molèstia existent especialment en finestres de cotxes, avions o edificis. Però també és un problema per a les xarxes elèctriques o de telecomunicacions davant 
el risc de congelació. Inspirant-se en l’ull de la mosca verda (Lucilia Sericata), un equip d’investigadors, en aquest cas de la Universitat de Wollongong dirigits pel professor Shi Xue Dou han descobert que un recobriment anti-baf existent en l’estructura de l’ull de la mosca verda podria ser utilitzat per fer un nou material anti-baf. Sembla que els ulls de la mosca tenen la capacitat de veure clarament en ambients humits, sense que s’entelin gens ni mica. Els investigadors van trobar que en deixar anar diverses mosques verdes en un ambient humit (amb gotes de menys de 10 micròmetres), la condensació es produïa en el seu cos però no en els seus ulls. Mirant més d’aprop amb l’ajuda de microscopis, van descobrir que els ulls de 5 mil·límetres estaven conformats per milers d’unitats hexagonals, cadascuna amb un diàmetre de l’ordre de 20 micres. Aquestes unitats estaven, al seu torn, cobertes amb nombroses protuberàncies similars a bombolles, amb uns diàmetres aproximats de 100 nanòmetres. Els investigadors van utilitzar nano-partícules de zinc per assemblar-se petites estructures hexagonals i imitar els ulls de l’insecte. Després de la seva construcció, van provar i van veure que eren super hidròfobes, el mateix que succeeix en la mosca. Que aquestes petites estructures siguin significa que l’aigua no pot mullar el material, la qual cosa aplana el camí perquè s’utilitzin com anti-baf, anticongelant, anticorrosiu i, segons diuen els autors, fins i tot tenen l’efecte d’autoneteja.
Per a més informació podeu visitar: www.xatakaciencia.com
